Castellano
Valencià
Oferta Comercial
El municipi de Burjassot es troba situat molt pròxim a València, capital de la província.
Burjassot es troba doncs situat en a l'àrea metropolitana de València, amb la qual
presenta multitud d'interaccions i de la qual depèn fortament per al
seu desenvolupament. D'acord amb la definició d'Àrees Urbanes del Ministeri de Foment
(2013) la gran àrea urbana de València, a la qual denominarem àrea metropolitana
de València (*AMV), està constituïda pels 45 municipis.
Els aspectes demogràfics solen ser aquells per als quals existeix un major volum
d'informació a escala municipal i Burjassot no és en açò una excepció. A continuació,
se sintetitzen alguns dels aspectes més rellevants que es deriven de les
dades disponibles i s'assenyalen també uns altres en els quals seria convenient obtenir
informació addicional.
En primer lloc, resulta ben manifest que la població de Burjassot ha registrat
un ascens continuat des de principis del segle XX a l'actualitat.
Fins a 1950 el ritme d'augment és bastant *pausado, però entre 1950 i 1981 s'accelera,
triplicant-se la població. L'increment de major dimensió té lloc en
la dècada dels setanta del segle passat, i amb posterioritat a 1981 els canvis
són molt més lents, àdhuc mantenint-se una tendència expansiva.
La informació econòmica de caràcter provincial i regional és relativament
abundant, en correspondència amb l'elevada descentralització administrativa que
caracteritza l'Estat de les Autonomies, i amb l'elevat interès que tradicionalment
han suscitat a Espanya els temes regionals. No ocorre el mateix en canvi
amb la informació econòmica a nivell local, que en general és molt més
incompleta i limitada.
L'evolució del nombre d'empreses i de l'índex general d'activitat
econòmica, permet obtenir una primera impressió general sobre el
comportament de l'economia de Burjassot, en el context del *AMV i de la província
de València, al llarg dels últims anys. El primer indicador es basa en
el Sistema d'Anàlisi de Balanços Ibèrics (*SABI). Aquesta base de dades, publicada per
Informa i *Bureau Van *Dijk, conté dades històriques dels Comptes Anuals dipositats
en els Registres Mercantils de més d'un milió dues-centes mil empreses
espanyoles, a més del sector d'activitat de l'empresa, l'estat, forma jurídica,
edat, etc.
En tots els àmbits territorials (Burjassot, ciutat de València, *AMV, província de
València), considerats reflecteix la mateixa evolució bàsica: creixement continuat del
nombre d'empreses fins a 2008, estabilització entre 2008 i 2009 i brusca caiguda
posterior. En aquest sentit descriu una trajectòria d'acord amb el recorregut de l'expansió
econòmica en els primers anys del segle XXI i la crisi que esclata amb
posterioritat a 2007. El segon indicador tan solament transmet la importància relativa,
respecte al conjunt d'Espanya, de l'activitat econòmica en cada municipi,
basant-se en el pes de la recaptació local de l'impost per activitats
econòmiques empresarials en relació al total d'Espanya (expressat com una base
de 100.000 unitats). La realitat, podria interpretar-se que Burjassot ha resistit una mica millor que la mitjana
del *AMV i d'Espanya la transició dels anys d'expansió als de recessió
econòmica.
Passant ara al detall dels principals sectors econòmics, la descomposició
de l'anterior índex d'activitat econòmica en els seus components industrial i comercial permet observar que el comportament recent d'aquests
dos sectors ha diferit substancialment. La crisi s'ha manifestat en tota la seua
cruesa en l'activitat industrial, mentre que l'activitat comercial ha aconseguit
mantenir-se millor, i fins i tot ha permès que augmentara el pes relatiu de
Burjassot en relació a altres àmbits territorials en aquest sector.
El comerç minorista constitueix el nucli més important d'activitat econòmica
a Burjassot, i ha donat lloc a un moviment associatiu bastant potent a través
de la *Associació de *Comerç i *Servicis de Burjassot, que compta amb un nombre
aproximat de 150 associats. Segons l'Anuari La Caixa de 2013, existeixen en
la localitat 486 establiments minoristes, l'àmbit dels quals de cobertura desborda els
límits administratius de Burjassot i aconsegueix a municipis propers on l'activitat
comercial ha adquirit un menor desenvolupament, com Godella, Rocafort i
Montcada. Un aspecte important per al desenvolupament de l'activitat comercial
detallista tradicional en la localitat és l'elevada densitat de població, que
permet inscriure a Burjassot en el model de ciutat mediterrània compacta, amb
capacitat per a generar una vida social cohesionada. Una ciutat amb elevada densitat
poblacional i amb vocació per als vianants afavoreix la creació d'espais públics i
el seu ús, i el desenvolupament d'aquest tipus d'espais és directament proporcional al
desenvolupament del comerç (Roig 2012).
L'activitat comercial de Burjassot pot ser agregada en dos grans grups. D'una banda,
la relacionada amb el ja citat comerç minorista tradicional i de
proximitat, lligada físicament en la seua gran majoria al casc urbà del municipi. D'altra banda,
les dues grans àrees comercials que se situen en el terme municipal:
El Parc *Albán i el nou Parc Ademús.
Donades les tendències recents de consum es tracta de models de comerç en gran manera
competitius i en els quals el comerç minorista de proximitat solament
sobreviurà si és capaç d'adaptar-se a les noves tecnologies d'interacció amb
el consumidor i de promoure en el seu entorn activitats d'ambientació i animació
per a tots els públics. En aquest sentit, des de les autoritats locals s'haurà de
prestar un suport decidit a aquest tipus d'activitat comercial, que sempre ha estat
present a Burjassot, posant en valor el patrimoni local. La rehabilitació del
mercat municipal, actualment desplaçat a l'Avinguda Verge del Cap,
haurà d'anar acompanyada d'un pla de revitalització de la zona perquè servisca d'element
*aglutinador del comerç de tipus més tradicional.
Els equipaments comercials concrets de major dimensió de Burjassot són el
*Mercat Municipal situat en ple centre del casc antic de la ciutat, el Parc
Comercial *Albán, situat en la perifèria, entre l'autovia d'Ademús (CV35) i l'estació de *Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, que acull a diverses superfícies comercials especialitzades i a un supermercat, amb un total de superfície de vendes de 8.119 metres quadrats i, finalment, Parc Ademús, situat a l'altre costat de l'autovia d'Ademús. Aquest nou parc compta amb dues plantes destinades a espais comercials que sumen un total de 36.000 metres quadrats.
Els serveis d'hostaleria constitueixen en general, al costat del comerç minorista,
un dels pilars fonamentals de les activitats de serveis. En aquest cas pot
suposar-se que es tracta principalment de cobrir les necessitats del món dels
negocis, i en aquest sentit la proximitat de Burjassot a la Fira Internacional de
Mostres i al Parc Tecnològic la situen en una bona posició per a donar
resposta a aquest tipus de demandes. Burjassot explica en l'actualitat amb tres
hotels, dos d'un estel i un de tres estels. Fins a 1999 existia solament un
hotel, amb una dotació de 39 places, en 2000 es va incrementar l'oferta amb un
segon hotel, que va aportar 22 places més. En 2001 es va inaugurar un tercer hotel, que
va afegir 334 places a les ja existents, de manera que en l'actualitat la població
compta amb 395 places hoteleres en total. Aquesta dotació contrasta favorablement
amb la qual ofereix la resta del *AMV, sense explicar la ciutat de València, ja que,
normalitzant-la per cada 1.000 habitants, és netament superior en el cas de
Burjassot.
